EXEMPLE DEL TREBALL DE REBOSTERIA VALENCIANA

REBOSTERIA TRADICIONAL A LA COMUNITAT VALENCIANA
La rebosteria tradicional a la Comunitat Valenciana compta amb una amplíssima varietat de productes i dolços populars que en moltes ocasions solen coincidir amb alguna festa tant local com provincial. En general, trobem en aquestes delícies una gran influència musulmana, especialment per l'ús de les ametlles i la mel.
Una de les principals delícies és la popular mocadorada, consistent en una safata de pastissets elaborats amb massapà en forma de fruites i verdures de colors que, a més, sol anar acompanyada d'un mocador (antigament es lliuraven embolicats en ell). Aquests es realitzen el 9 d'octubre, una data doblement assenyalada per als valencians. D'una banda, se celebra el dia de la Comunitat Valenciana en commemoració a la conquesta de la ciutat de València pel rei Jaume I. I de l'altra, aquest dia també està establert com el seu "Sant Valentí" particular ja que coincideix amb la festivitat de Sant Dionís, considerat tradicionalment pels valencians com el patró dels enamorats. Per això, a més de celebrar el conegut 14 de febrer, és habitual que el '9 d'Octubre' els nuvis valencians regalen a les seves parelles la tradicional mocadorada - també coneguda com dolços de 'Sant Dionís' - com a símbol del seu amor.
Una mica més tard, i coincidint amb la festivitat de Tots Sants, sorgeix un nou menjar temporal. En aquesta ocasió, els 'ossets de sant', els 'bunyols de vent' i els panellets, que es converteixen en els protagonistes de la sobretaula. Aquests, en l'elaboració també destaca el massapà com a ingredient principal, estan molt estesos per tota la Província de València.
Per Nadal, època per excel·lència dels paladars més llaminers, predomina sense cap dubte el torró. Originari, entre altres, del municipi Valencià de Casinos, i reconegut a tot arreu per la localicat alacantina de Xixona, és impensable concebre una taula nadalenca sense torró. Elaborat principalment amb Ametlla i mel, compta avui en dia amb multitud de variants capaços de satisfer tots els gustos.
Durant la Setmana Santa a València és molt típic acompanyar aquestes festes amb 'la mona de pasqua' i el 'panquemado' o 'tonya', tots dos realitzats a força de farina, ou i sucre. En els dos casos, la massa és pràcticament igual i l'única diferència és la presentació. Aquest últim es serveix com un pa rodó amb sucre empolvorada per sobre, mentre que la mona sol presentar formes variades, a més d'un ou dur pintat de color o de xocolata, en funció de les preferències.
Per descomptat, els grans acompanyants de l'orxata, els fartons, no podien faltar en aquesta llista de dolços típics valencians. És un dolç lleuger i esponjós elaborat amb productes naturals i ideal per mullar en aquesta beguda.
Altres dolços que destaquen per la seva tradició geogràfica, però que no s'emmarquen en cap època de l'any són, per exemple, els rosegons, fet de farina, ou, sucre i ametlla que es caracteritza per la seva duresa. El seu nom, que en valencià ve del verb rosegar vol dir rosegar a causa de que com ja hem dit la seva textura és sòlida.
També són remarcables l'Arnadí, el arrop i talladetes o el Micalet, entre molts altres, tots ells arrelats en la rebosteria valenciana i cuinats a través de receptes centenàries que han passat de pares a fills.

MOSTAXONS:

ingredients
250 g de sucre
250 g de farina
dos ous
mig got de llet
una tassa petita d'oli
raspadures de llimona
2 gasoses i pa d'àngel.
procediment
Barrejar el sucre, la farina, els ous, la llet, l'oli i les raspadures de llimona. Treballar la massa i deixar-la reposar per espai de 10 minuts. Afegir les gasoses i remoure bé. Dividir la massa en boletes que es van col·locant en una placa pastissera sobre el pa d'àngel. Ficar-les en el forn i coure-les a foc mitjà.